La màquina de turing tenia una virtud que quasi be ja no existeix : era un sistema d'una entrada i una sortida, es a dir, que si li posaves les dades del teu problema i li deies com tenia que resoldre'l, ella et donava la sol·lució. Simple, eficaç, sólid i comprensible. Pots seguir la idea del seu funcionament d'una manera que al nostre pensament li resulta relativament cómoda.
Tot i que en el seu temps va resultar un gran avanç, avui en día, els models dels programes informàtics solen estar força allunyats d'aquesta imatge i s'assemblen molt mes al mon que ens envolta : interrelacionat, complex, amb prioritats cambiants i relacions no sempre clares. Un desastre per a la lògica. Amb lo bonic que resulta el pensament del Sherlock Holmes i la màquina de Turing ! Ara que hi penso, sería un bon titol per una novela.
Aquest blog tractarà de tecnología i eventualment de ciència, tot i que de vegades podría divagar una mica, i amb clares preferències pel software lliure. Ja esteu avisats !
